Heinz Heimsoeth

Heimsoeth, Heinz (Colònia, 12 d'agost 1886 - 10 de setembre de 1975), fou un filòsof alemany, especialment conegut com a historiador de la filosofia.

Va ser professor a Marburg, Colònia i Istanbul. No obstant això, on va deixar més empremta fou a la universitat de Königsberg, on va obtenir la seva plaça l'any 1923. Va estar influït pel neokantisme de l'escola de Marburg, per Bergson, Boutroux, Pfänder i Max Scheler.

S'ha distingit com a estudiós de la història de la filosofia moderna, en especial de la metafísica, a la que considera com l'autèntica obertura de la realitat. En els seus estudis d'autors com Descartes, Leibniz, Fichte, Friedrich Schelling i Hegel, troba un rerefons d'origen espiritualista i religiós, basat en les obres dels místics com Eckhart o Böhme, així com de la filosofia de Nicolau de Cusa.

D'altra banda, el primat de la voluntat, que reapareix en Schopenhauer o en Schelling, el retrotreu a la influència de Sant Agustí i Duns Escot. Amb això, Heimsoeth troba el que, segons ell, són les bases escolàstiques i renaixentistes de la metafísica moderna. D'aquesta manera, en la seva anàlisi de la història de la filosofia destaca la continuïtat dels problemes filosòfics a través dels diversos sistemes històricament donats així com aquells supòsits i motivacions que romanen subjacents en cada sistema.

D'altra banda, en oposició a Cohen, Natorp i Cassirer (i en menor mesura a Windelband, Lask i Riehl), accentua la noció de receptivitat en la filosofia de Kant, que els filòsofs de l'escola de Marburg havien abandonat al no acceptar la distinció kantiana entre intuïció i pensament.

També com a historiador de la filosofia moderna va reivindicar l'important paper precursor de les ontologies de l'espai, del temps i de les categories de Christian Crusius i de Christian Wolff. Proporcionat per Wikipedia