Wilhelm Neuss

Wilhelm Neuss (o Neuß) (Montabaur, 24 de juliol de 1880 - Bonn, 31 de desembre de 1965) fou un sacerdot catòlic alemany, especialista en història de l'art i en història de l'Església.

Wilhelm Neuss es va criar a Aquisgrà i va estudiar Teologia i Història de l'art de 1899 a 1902 a les Universitats de Münster, Múnic, Bonn i Friburg de Brisgòvia. El 24 d'agost de 1903 fou ordenat sacerdot. El 1911 va defensar la tesi doctoral i el 1913 la d'habilitació. Des de 1917 estigué a la Universitat de Bonn, primer com a professor extraordinari i després com a catedràtic (1920) d'història de l'església. El 1927 va ocupar la càtedra de Història de l'Església a l'Edat Mitjana i Moderna i de Història de l'Art Cristià. El 1949 es jubilà.

Ocupà al llarg de la seva vida diversos càrrecs a l'arquebisbat de Colònia; formava part del capítol catedralici des de 1936. Durant l'època nazi ajudà diverses persones perseguides, entre elles el professor d'història de Bonn Wilhelm Levison, expulsat per ser jueu. També contribuí a salvar peces de la història de l'art.

Entre els seus estudis, en feu també sobre temes hispànics, particularment sobre manuscrits il·luminats. La seva tesi d'habilitació fou sobre la il·lustració de les bíblies catalanes del XI, la de Ripoll i Rodes. La seva producció científica comprèn més de 250 títols, entre articles i llibres, sobretot sobre art primitiu cristià (especialment català) i la història de l'església a Colònia.

Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1947. Amb, entre d'altres, Heinrich Finke, Johannes Vincke i J. Vives, dirigí la col·lecció ''Spanische Forschungen'' de la Societat Görres. El 1953 fou nomenat prelat domèstic del Papa. Proporcionat per Wikipedia