Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí ''Publius'' o ''Caius Cornelius Tacitus'') (56 - 120), va ser un historiador, senador, cònsol i governador romà.

Era nascut a Interamna. Fill de patricis, va rebre una acurada educació a Roma, i potser va ser deixeble de Quintilià. Auster i enginyós, es va casar amb la filla de Gneu Juli Agrícola, conquistador de Britànnia, pel que se suposa que pertanyia a una família rica.

Va exercir diverses magistratures en els períodes de Vespasià i Titus, i va ser pretor amb Domicià, en època del qual era també membre del col·legi sacerdotal (''quindecimvir sacrorum'') i en aquesta qualitat va dirigir els Jocs Seculars ordenats per l'emperador. esquerra|miniatura|''[[Annals (Tàcit)|Annals'' de Tàcit, traducció llatí / català, en 115 pàgines dobles, publicada per la Fundació Bernat Metge l'any 1930]] Va viatjar per Britànnia i Germània (89), i amb Nerva va ser nomenat ''consul suffectus'' (cònsol suplent), dignitat vacant després de la mort de Virgini Ruf, de qui Tàcit va fer el panegíric en el Fòrum. Al 99 va exercir diverses funcions inherents a la seva magistratura de cònsol suplent, i després va abandonar la política i es va dedicar a la compilació de les seves històries.

No se sap quan va morir però va sobreviure Trajà. La majoria de les referències sobre la seva vida provenen de la correspondència que va mantenir amb Plini el jove i dels seus propis escrits.

El seu mètode històric es caracteritza per l'intent d'assolir la imparcialitat. Utilitza com a fonts testimonis orals o escrits als quals però no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seva locució ''sine ira et studio'' (sense rancúnia i sense parcialitat) inspira encara avui historiadors i científics, tot i que ell mateix no sempre va respectar aquest principi. Proporcionat per Wikipedia