Mario Vargas Llosa

va ser un novel·lista, articulista, assagista i polític peruà, que comptava també amb la ciutadania espanyola des de l'any 1993. Considerat un dels més importants novel·listes i assagistes contemporanis, les seves obres van obtenir nombrosos premis, entre els quals destaquen el Nobel de Literatura de 2010, el Cervantes de 1994 —considerat com el més important en llengua castellana—, el Príncep d'Astúries de les Lletres de 1986, el Biblioteca Breve de 1962, el Rómulo Gallegos de 1967 i el Planeta de 1993, entre d'altres.

Com a escriptor, va assolir la fama a la dècada de 1960 amb novel·les com ''La ciudad y los perros'' (1963), ''La casa verde'' (1966) i ''Conversación en La Catedral'' (1969). Va continuar escrivint prolíficament en diversos gèneres literaris, com l'assaig, l'article i el teatre. Diverses de les seves obres van ser adaptades al cinema i a la televisió. La majoria de les seves novel·les estan ambientades al Perú i exploren la seva concepció sobre la societat peruana; en canvi, a ''La guerra del fin del mundo'' (1981), ''La fiesta del chivo'' (2000) i ''El sueño del celta'' (2010), va ubicar les trames en altres països.

Com altres autors hispanoamericans, va participar en política. Després de simpatitzar amb el comunisme durant la seva joventut, a partir de la dècada de 1980 es va adscriure al neoliberalisme. Va ser candidat a la presidència del Perú a les eleccions de 1990 per la coalició política de centredreta Front Democràtic, i va perdre l'elecció en segona volta enfront del candidat de Cambio 90, Alberto Fujimori.

El 2011 va ser nomenat primer marquès de Vargas Llosa pel rei Joan Carles I d'Espanya.[http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2011-2137 Real Decreto 134/2011, de 3 de febrero] , por el que se le concede el título de marqués de Vargas Llosa; ''Boletín Oficial del Estado'', 04.02.2011; acceso 22.12.2011

El 2021 va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa per ocupar el seient número 18 d'aquesta institució, de la qual va ser el primer membre que no havia escrit cap obra en llengua francesa, tot i que la parlava amb fluïdesa. Va afavorir tal elecció el fet que Vargas Llosa fos el primer escriptor de llengua no francesa al qual la prestigiosa col·lecció La Plèiade d'Éditions Gallimard li havia publicat la seva obra en vida. Va ser el segon llatinoamericà que arribava a l'acadèmia després de l'argentí Héctor Bianciotti. La seva elecció no va estar exempta de polèmica, després de la publicació d'un manifest rebutjant aquest ingrés i qualificant-lo d'«error» per part dels crítics que consideraven Vargas Llosa com un ultra d'extrema dreta que embrutava la institució.

Va morir a Lima el 13 d'abril de 2025, als 89 anys. Proporcionat per Wikipedia